CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI FÍLMIC (2)

ANTON GIMÉNEZ I RIBA

"Tot, en aquesta vida, té la seva pròpia història. Curta o llarga, ampla o estreta, important o intranscendent. Aquesta té aquell típic encapçalament, com en el contes dels mítics follets, fades, nans i ogres, que reclama amb insistència l'atenció de les orelles que rodegen l'àvia entorn del foc de la llar, atentes i predisposades a la il·lusió, de la mateixa manera que el lleó de la Metro provoca l'immediat segrest de les mirades, tot just a l'inici de l'espectacle fascinador d'unes imatges movent-se en l'única finestra blanca de la sala fosca del cinema. Hi havia una vegada..."

D'aquesta manera encapçalava l'Anton Giménez el seu projecte de recopilació de l'obra cinematogràfica de Segundo de Chomon en el qual va posar tot el seu entusiasme, la seva passió i evidentment el seu gran saber cinematogràfic. Aquest propòsit de recuperar tot el que fos possible del llegat de Chomon, el gran desconegut fins aleshores, va començar l'octubre del 1992, conjuntament amb les filmoteques de les ciutats on havia deixat la seva magistral empremta: Barcelona, París i Torí. Es van establir unes línies bàsiques d'actuació i es va dividir el projecte en fases: la primera havia de ser la realització d'un inventari universal que donés una informació fidedigna sobre la situació, arreu, de la filmografia de Chomon. Per aconseguir aquest objectiu es va realitzar un qüestionari basat en els 292 títols que Joan Gabriel Tharrats esmenta en el seu llibre, "Los 500 films de Segundo de Chomon", que es va trametre a totes les filmoteques del món afiliades a la FIAF i a d'altres arxius fílmics, públics i privats. Aquesta primera fase va obtenir un resultat espectacular: si Tharrats havia localitzat en diferents arxius 73 films d'entre 292, després de la resposta a l'enquesta realitzada es van poder localitzar 137 títols i això només va ser el principi.

En aquest moment ja estàvem immersos en la crisi iniciada l'any 1993 amb retallades pressupostàries en totes les institucions públiques d'Europa, que varen fer que tot quedés aturat durant dos anys. Va ser el 1995 que aprofitant la commemoració del centenari del naixement del cinema, es van poder dedicar de nou recursos al projecte inicial. Però només gràcies a la Filmoteca de Catalunya amb el seu director Antoni Kirchner al davant, i també amb el suport del Festival de Sitges, però sobre tot gràcies a l'esforç i a la perseverància de l'Anton Giménez, que es va mantenir viu i es va tirar endavant el procés de recuperació del llegat cinematogràfic d'un gran cineasta que havia restat oblidat. D'aquesta manera i any rere any es va anar confegint la col·lecció, recuperant i restaurant en el Centre de Restauració de la Filmoteca molts títols que han donat cos a una de les joies que més prestigi ha atorgat a la Filmoteca de Catalunya: la Col·lecció Segundo de Chomon que consta en aquests moments de prop de 100 títols que van des del 1902 fins a 1927.

El reconeixement internacional de la figura de Chomon és avui dia una realitat, es fan retrospectives, exposicions, edició d'un DVD de la seva primera etapa entre Barcelona i París i com a colofó s'ha donat el nom de Segundo de Chomon a una de les sales de projecció de la nova Filmoteca situada al Raval de Barcelona.

Anton Giménez i Riba

L'Anton Giménez es va prejubilar com a conservador de la Filmoteca de Catalunya el 2004 i malauradament va morir el mes de maig de 2010, després d'una vida dedicada al cinema i d'una lluita incessant per preservar el patrimoni fílmic català, fonamental per a la memòria històrica d'un país.

CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI FÍLMIC (1)

RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA CINEMATOGRÀFICA

      Arribats a aquest punt de la història del cinema català, voldria interrompre el relat cronològic i aprofitant l’aparició del gran Segundo de Chomón, incidir en la necessitat de recuperar el nostre llegat fílmic, que significa recuperar la nostra memòria mitjançant les pel•lícules no només comercials, sinó també aquells films amateurs i particulars, indispensables per a la recuperació de la història d’una col•lectivitat. La tasca de recuperació va unida indefectiblement a la restauració, ja que no se’n fa res d’un rotlle de cel•luloide antic que degut a la seva mala conservació s’ha malmès totalment.

      Aquí vull introduir una figura que ha estat cabdal per a la tasca de recuperació i conservació que ha portat i porta a terme la Filmoteca de Catalunya  i que ha nodrit els seu arxiu d’audiovisuals d’importants documents. Es tracta de l’Anton Giménez i Riba, malauradament desaparegut, per a qui la lluita per preservar el patrimoni fílmic constituïa una autèntica passió a la qual va poder donar sortida des del seu càrrec de Conservador de la Filmoteca. Apart de la seva gran cultura cinematogràfica que ja li venia de família en ser el seu pare un destacat cineasta amateur, també era un gran expert en la química de revelat i era proverbial la seva manera d’establir el grau d’humitat i temperatura que necessiten les pel•lícules de nitrat per a conservar-se sense por a una combustió espontània a causa de la calor, la qual cosa pot comportar una catàstrofe no només per la pèrdua del valuós material, sinó perquè pot produir una deflagració de conseqüències nefastes. També era llegendària la seva habilitat en el rentat de les cintes i en detectar, fregant amb la llengua, si estaven malaltes.

Centre de Recuperació

         Aquests dots, tot i ser importants, queden enxiquits per les moltes iniciatives que va portar a terme, totes encaminades a aconseguir que la Filmoteca disposés de valuosos documents que poc a poc van anar engruixint el minso traspàs que l’any 1983 va fer la Filmoteca Española, que consistia en 127 títols espanyols, 345 d’estrangers i 66 de la productora IFI.

         El projecte més important que va portar a terme l’Anton Giménez, va ser, sens dubte, el de recopilar l’obra cinematogràfica de Segundo de Chomon. 

INICIS DEL CINEMA CATALÀ (2)

Un altre pioner: Segundo de Chomon

     Segundo de Chomon va ser també un dels pioners del cinema català i una figura fonamental del primers anys de la història del cinema. Va néixer el 1871 a Terol, però tota la seva tasca en el món del cinema la va desenvolupar principalment a Barcelona, París i Torí, encara que també va filmar al Marroc i a Tunísia. El seu domini de tots els oficis relacionats amb el cinema va fer que prestigiosos directors de l'època se'l disputessin perquè formés part dels equips de rodatge de les seves pel·lícules, i que el contractessin els principals productors del moment, com ara Pathé Frères i Itala Film.
       Després de passar una temporada a París i conèixer de prop el camp dels trucatges cinematogràfics que en aquells moments portava a terme el mestre indiscutible Georges Méliès, es va instal·lar a Barcelona el 1902 i va crear la seva pròpia productora on va poder desenvolupar tota la seva imaginació i la seva perícia tècnica i inventiva, començant una trajectòria que en poc temps el va convertir en un dels tècnics més importants de la Pathé Frères, des d'on va contribuir a la consolidació del primer llenguatge cinematogràfic lligat a la màgia i a la fantasia.      

     Va ser a Barcelona on va desenvolupar les seves grans dots d'inventor d'efectes especials, de fotògraf, de cameràman i també de guionista, director i productor de cinema i va ser justament en aquesta ciutat on va rodar el 1905 el seu film més cèlebre, El hotel eléctrico confirmada avui en dia com a la primera pel·lícula que va emprar el recurs de l'animació, fotograma a fotograma, abans que cap altra a la història del cinema. 

     A partir d'aquest moment, Chomon va ser reclamat pels principals directors de més prestigi de llavors, com el francès Ferdinand Zecca i l'italià Giovanne Pastrone, amb els quals col·laboraria constantment, la qual cosa l'obligaria a fer constants viatges d'un país a l'altre. Ell va ser el primer que el 1912 va idear el primer sistema de travelling, muntant la càmera en un trípode amb rodes i fent-lo desplaçar mitjançant unes vies especials per a aquest ús.

     Segundo de Chomon no va ser especialment conegut del gran públic en la seva època, ja que les seves aportacions a l'art cinematogràfic van ser principalment en el camp de les innovacions tècniques, malgrat que va contribuir a la consolidació d'un llenguatge cinematogràfic lligat a la màgia i a la fantasia amb el seu repertori de bruixots, acròbates, animals estranys, aparicions sobtades, personatges exòtics, llegendes demoníaques, contes infantils, mons d'una imaginació desbocada, que va quedar tanmateix eclipsat per la coincidència en el temps amb el gran Méliès. Per això, Chomon ha estat sempre el gran ocult dels pioners del cinema tot i que va ser, de llarg, el més important de tot el cinema català i espanyol.

Segundo de Chomon

     En l'actualitat, les principals filmoteques europees, especialment les de París i Torí però sobretot la Filmoteca de Catalunya, han fet molts esforços per recuperar l'important patrimoni que va deixar Segundo de Chomon, i s'han restaurat les pel·lícules que han sobreviscut, s'han publicat llibres monogràfics, s'han fet documentals televisius i fins i tot durant alguns anys, Segundo de Chomon va tenir un apartat especial dins del Festival de Cinema de Catalunya a Sitges, que va donar al públic cinèfil l'oportunitat de conèixer aquest pioner fins aleshores desconegut.  

Els acròbates

Les oeufs de Pâques