CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI FÍLMIC (2)

ANTON GIMÉNEZ I RIBA

"Tot, en aquesta vida, té la seva pròpia història. Curta o llarga, ampla o estreta, important o intranscendent. Aquesta té aquell típic encapçalament, com en el contes dels mítics follets, fades, nans i ogres, que reclama amb insistència l'atenció de les orelles que rodegen l'àvia entorn del foc de la llar, atentes i predisposades a la il·lusió, de la mateixa manera que el lleó de la Metro provoca l'immediat segrest de les mirades, tot just a l'inici de l'espectacle fascinador d'unes imatges movent-se en l'única finestra blanca de la sala fosca del cinema. Hi havia una vegada..."

D'aquesta manera encapçalava l'Anton Giménez el seu projecte de recopilació de l'obra cinematogràfica de Segundo de Chomon en el qual va posar tot el seu entusiasme, la seva passió i evidentment el seu gran saber cinematogràfic. Aquest propòsit de recuperar tot el que fos possible del llegat de Chomon, el gran desconegut fins aleshores, va començar l'octubre del 1992, conjuntament amb les filmoteques de les ciutats on havia deixat la seva magistral empremta: Barcelona, París i Torí. Es van establir unes línies bàsiques d'actuació i es va dividir el projecte en fases: la primera havia de ser la realització d'un inventari universal que donés una informació fidedigna sobre la situació, arreu, de la filmografia de Chomon. Per aconseguir aquest objectiu es va realitzar un qüestionari basat en els 292 títols que Joan Gabriel Tharrats esmenta en el seu llibre, "Los 500 films de Segundo de Chomon", que es va trametre a totes les filmoteques del món afiliades a la FIAF i a d'altres arxius fílmics, públics i privats. Aquesta primera fase va obtenir un resultat espectacular: si Tharrats havia localitzat en diferents arxius 73 films d'entre 292, després de la resposta a l'enquesta realitzada es van poder localitzar 137 títols i això només va ser el principi.

En aquest moment ja estàvem immersos en la crisi iniciada l'any 1993 amb retallades pressupostàries en totes les institucions públiques d'Europa, que varen fer que tot quedés aturat durant dos anys. Va ser el 1995 que aprofitant la commemoració del centenari del naixement del cinema, es van poder dedicar de nou recursos al projecte inicial. Però només gràcies a la Filmoteca de Catalunya amb el seu director Antoni Kirchner al davant, i també amb el suport del Festival de Sitges, però sobre tot gràcies a l'esforç i a la perseverància de l'Anton Giménez, que es va mantenir viu i es va tirar endavant el procés de recuperació del llegat cinematogràfic d'un gran cineasta que havia restat oblidat. D'aquesta manera i any rere any es va anar confegint la col·lecció, recuperant i restaurant en el Centre de Restauració de la Filmoteca molts títols que han donat cos a una de les joies que més prestigi ha atorgat a la Filmoteca de Catalunya: la Col·lecció Segundo de Chomon que consta en aquests moments de prop de 100 títols que van des del 1902 fins a 1927.

El reconeixement internacional de la figura de Chomon és avui dia una realitat, es fan retrospectives, exposicions, edició d'un DVD de la seva primera etapa entre Barcelona i París i com a colofó s'ha donat el nom de Segundo de Chomon a una de les sales de projecció de la nova Filmoteca situada al Raval de Barcelona.

Anton Giménez i Riba

L'Anton Giménez es va prejubilar com a conservador de la Filmoteca de Catalunya el 2004 i malauradament va morir el mes de maig de 2010, després d'una vida dedicada al cinema i d'una lluita incessant per preservar el patrimoni fílmic català, fonamental per a la memòria històrica d'un país.