COMIAT

COMIAT

S'acaba el curs de Blogs Literaris que ha passat més depressa que corrents. Per a mi ha estat una experiència enriquidora que he assaborit intensament gràcies a les aportacions de tots els companys de blogs que m'han enriquit setmanalment amb els seus escrits sobre diversitat de temes, tots interessants i molt treballats.

Ha estat un plaer seguir la història dels convents del Raval que l'Anna M. Moya ens ha ofert, sense escatimar feina i recerca exhaustiva de tot el que fa referència a aquest tema. He après moltes coses que ignorava i m'ha despertat la curiositat per indagar sobre personatges que s'hi esmentaven.

No cal dir que les històries que ens ha explicat l'Enrica Renter sobre les experiències d' "ella" als encants, han estat tremendament divertides i alhora també sorprenents, ja que almenys jo, no sóc gens afeccionada a les coses usades ja per altra gent.

I què puc dir de l'entusiasme del Gabriel pel Modernisme? La tasca que ha fet en la ressenya de edificis, cases, fàbriques, així com les seves fotografies, són pròpies d'un professional i no pas d'un alumne de blogs literaris. Tema apart és el magnífic vídeo de la Sagrada Família que ha creat. Això és tenir afició i transformar-la en una obra digna com he dit abans, d'un expert en el tema.

Les cases amb encant de la Carme Codorniu, també han sigut un descobriment fantàstic. Quan no sapiguem que fer, només caldrà buscar el seu blog i triar entre les cases que ens ha descobert, aquella que més ens interessi. Molt bo el tema.

El Jaume Roig ens ha anat oferint al llarg de tot el curs, visions personals de temes d'actualitat,   les quals m'han servit sempre per reflexionar-hi. La traca final del seu vídeo "Perquè un dia torni la cançó a Sinera" ha estat una magnífica cloenda com a blogaire.

La Rosa M. Albiach ha sabut interessar-me d'una manera molt original en la orografia del nostre país. Ha fet parlar les muntanyes i d'aquesta forma tan original ens ha introduït no només en els accidents geogràfics sinó en el seva història. Molt maco també aquest blog.

Avui he acabat de llegir el desenllaç final de la novel·la que el Francesc Dalmau ha anat oferint-nos en les seves entrades. No cal dir que com una bona novel·la per entregues, ha sabut mantenir-nos expectants i sempre interessats en els esdeveniments que de manera magistral ens ha narrat. A banda d'això, les seves descripcions precises, detallades i sempre poètiques, a mi em semblen fantàstiques. 

Només em falta esmentar les dues poetesses del nostre curs. La Glòria Judal i la Rosa Bruguera. Quin nivell noies! No sabeu l'enveja que em fa la vostra destresa per transmetre la vostra inspiració, els vostres sentiments, el vostre esperit, el vostre estat d'ànim. Jo que no sóc capaç ni de fer un trist rodolí!! Felicitats de tot cor a les dues i la meva sincera admiració.

Naturalment aquesta entrada de comiat, no pot acabar-se sense esmentar les nostres dues mestres. Entre la M. Dolors i la Marcela no sabria quina triar. La Dolors perquè sense deixar de donar-nos indicacions, sempre ens ha fet sentir que fèiem una bona feina i ens ha encoratjat a seguir, amb el seu interès en vers els diferents temes que s'han anat desenvolupant al llarg de tot el curs. I la Marcela? No té dita  la seva immensa paciència  per explicar-nos un i mil cops com fer un vídeo, un link, com pujar coses al núvol, etc. etc. i vull dir-li que, almenys en el meu cas, ho ha aconseguit. No sóc pas una experta, però seguint fil per randa els apunts que ens va fer, me'n surto prou bé. Gràcies immenses per a totes dues i BONES VACANCES PER A TOTHOM.

Barcelona, 4 de juny de 2013.