UN NOU LLENGUATGE ARTÍSTIC

IMATGES EN MOVIMENT

     Abans que el cinematògraf fos conegut arreu d’Europa i els Estats Units d’Amèrica, diversos inventors treballen en sistemes diferents per assolir un objectiu comú: la visualització i projecció d’imatges en moviment. Aquesta és la base que sustenta tots els intents que es varen fer durant els segles XVIII i XIX per aconseguir visionar no solament imatges estàtiques com la fotografia, sinó dotar-les de moviment que les acostés encara més a la realitat.

      Durant anys, des de començaments del segle XIX, s’ha mantingut la teoria, avalada per moltes evidències empíriques, que  “la persistència de la imatge a la retina” és la causa que puguem apreciar la imatge en moviment. Avui, a partir d’investigacions recents realitzades a la Universitat de Wisconsin, es qüestiona aquesta teoria i es planteja la hipòtesi que és el cervell, qui realitza el processament dels senyals provinents de la retina.

JOGUINES ÒPTIQUES

Taumàtrop

      L’afany per aconseguir dotar de moviment les imatges va produir un allau d’invents tant a Europa com a Amèrica i així van anar apareixen amb més o menys fortuna diversos artefactes que pretenien assolir aquesta fita. Un dels més rudimentaris és l’anomenat Taumàtrop, del qual encara avui dia se’n fan versions. Consisteix en un disc i uns fils lligats en els extrems del seu diàmetre de manera oposada. Sobre cada una de les cares d’aquest disc hi ha un dibuix que moltes vegades era una gàbia i un ocellet. En fer girar sobre un eix el disc mitjançant els fils, es veuen simultàniament els dos dibuixos i sembla que l’ocell entri i surti de la gàbia. 

Praxinoscopi

    Altres invents relacionats amb el moviment d’imatges varen ser: el Fenaquistoscopi, el Zoòtrop que va tenir molt d’èxit, el Praxinoscopi i el Kinestoscopi. Tots aquests instruments utilitzen una tècnica comparable a les modernes pel•lícules de dibuixos animats i varen ser utilitzats bàsicament com a joguines.

Zoòtrop

Fenaquitoscopi

Kinetoscopi

                                                                                            

    Així durant els primers anys del segle XIX es van patentar nombrosos aparells amb la finalitat d’oferir les primeres imatges animades. Entre els pioners son remarcables els alemanys Max i Emil Skladanowski. Als Estats Units varen ser importants Charles F. Jenkins, Thomas Armat i Thomas Alva Edison i finalment a França van aparèixer els germans Lumière, que han passat a la història com els primers que van oferir imatges en moviment en una sala, previ pagament d’una entrada. Havia nascut el cinema tal com el coneixem avui en dia, és a dir com a un espectacle de masses.