CONSERVACIÓ DEL PATRIMONI FÍLMIC (1)

RECUPERACIÓ DE LA MEMÒRIA CINEMATOGRÀFICA

      Arribats a aquest punt de la història del cinema català, voldria interrompre el relat cronològic i aprofitant l’aparició del gran Segundo de Chomón, incidir en la necessitat de recuperar el nostre llegat fílmic, que significa recuperar la nostra memòria mitjançant les pel•lícules no només comercials, sinó també aquells films amateurs i particulars, indispensables per a la recuperació de la història d’una col•lectivitat. La tasca de recuperació va unida indefectiblement a la restauració, ja que no se’n fa res d’un rotlle de cel•luloide antic que degut a la seva mala conservació s’ha malmès totalment.

      Aquí vull introduir una figura que ha estat cabdal per a la tasca de recuperació i conservació que ha portat i porta a terme la Filmoteca de Catalunya  i que ha nodrit els seu arxiu d’audiovisuals d’importants documents. Es tracta de l’Anton Giménez i Riba, malauradament desaparegut, per a qui la lluita per preservar el patrimoni fílmic constituïa una autèntica passió a la qual va poder donar sortida des del seu càrrec de Conservador de la Filmoteca. Apart de la seva gran cultura cinematogràfica que ja li venia de família en ser el seu pare un destacat cineasta amateur, també era un gran expert en la química de revelat i era proverbial la seva manera d’establir el grau d’humitat i temperatura que necessiten les pel•lícules de nitrat per a conservar-se sense por a una combustió espontània a causa de la calor, la qual cosa pot comportar una catàstrofe no només per la pèrdua del valuós material, sinó perquè pot produir una deflagració de conseqüències nefastes. També era llegendària la seva habilitat en el rentat de les cintes i en detectar, fregant amb la llengua, si estaven malaltes.

Centre de Recuperació

         Aquests dots, tot i ser importants, queden enxiquits per les moltes iniciatives que va portar a terme, totes encaminades a aconseguir que la Filmoteca disposés de valuosos documents que poc a poc van anar engruixint el minso traspàs que l’any 1983 va fer la Filmoteca Española, que consistia en 127 títols espanyols, 345 d’estrangers i 66 de la productora IFI.

         El projecte més important que va portar a terme l’Anton Giménez, va ser, sens dubte, el de recopilar l’obra cinematogràfica de Segundo de Chomon.