INICIS DEL CINEMA CATALÀ (1)

El cinematògraf arriba a terres catalanes. Fructuós Gelabert.

     

     El final del segle XIX va ser una època de gran efervescència tecnològica a tota Europa. Les imatges, fins llavors estàtiques, prenien vida gràcies a un invent revolucionari, gairebé podríem dir-ne màgic: el cinematògraf. I Catalunya no en va quedar al marge, ans al contrari, gràcies als firaires i a l'entusiasme dels primers cineastes, el nou invent va tenir una gran difusió.

Fructuós Gelabert de jove

     Si a Lió van ser els Obrers sortint de la fàbrica del germans Lumière, a Catalunya tenim una "baralla" històrica en un cafè de Barcelona que va filmar Fructuós Gelabert. Aquesta obra es considera la primera pel·lícula de ficció de la història del cinema català i espanyol. 

     Fructuós Gelabert havia nascut a la vila de Gràcia, quan encara no estava annexionada a Barcelona. Quan comença però, cap el 1890, el seu interès per la fotografia és un jove que viu amb la seva família a Sants i aprèn l'ofici d'ebenista en el taller del  seu pare. Encara és l'època del pre-cinema, però quan el 1896 arriben a Barcelona les pel·lícules del germans Lumière, Fructuós Gelabert aleshores un noi de 22 anys, queda fascinat pel nou invent i comenta a casa seva: Això m'agradaria fer-ho, això ho podria fer jo. Ell mateix es construeix una càmera i portat pel seu entusiasme comença a rodar pels carrers de Sants. La primera filmació és la que hem anomenat abans: Riña en un café, en la qual ell mateix hi apareix com a actor, però la segueixen immediatament Sortida dels obrers de l'Espanya Industrial i Sortida de missa de la parròquia de Sants. Sense comptar amb ningú més, Gelabert instal·la un envelat i presenta aquestes primeres pel·lícules al públic que les acull amb entusiasme.

      De tota manera, les seves pel·lícules, tret d'alguna escena còmica, no destaquen per la creativitat, en canvi la seva professionalitat i el seu domini de tot allò relacionat amb el nou art, fa que fins i tot rebi una oferta de treball per anar als Estats Units, la qual no accepta. La seva prioritat és crear una nova indústria relacionada amb el cinema i es dedica amb cos i ànima a trobar nous materials que millorin el visionat de les imatges. Fins i tot estudia un nou sistema de projecció que mostri les imatges en relleu. Val a dir que no ho aconsegueix.

     Mèrit seu és també la creació dels primers estudis de cinema a Barcelona, en els quals pot millorar molt els rodatge d'interiors. Aquests estudis pot fer-los realitat gràcies a l'ajuda d'un prohom, propietari de la Granja Vella d'Horta: en Lluís Martí i Codolar, i és aquí on Gelabert es llança a fer grans produccions argumentades com El Nocturno de Chopin, amb ell com a operador de càmara i l'Adrià Gual dirigint la gran Margarida Xirgu com a primera actriu. També fa adaptacions d'obres teatrals com Terra Baixa de Guimerà i La Dolores de Feliu i Codina.

     Com tots els innovador o emprenedors com en diríem ara, Gelabert obté un resultat desigual de les seves múltiples activitats; algunes resulten reeixides de moment, però més tard i degut a la ràpida evolució del nou mitjà, són oblidades a la mateixa velocitat. Les seves obres són bandejades sense miraments i desgraciadament la majoria es perden, bé perquè acaben llançades a la brossa, bé perquè en tractar-se d'un material molt inflamable, acaben consumides pel foc. De la seva primera producció, la pionera Riña en un café en queda un únic fotograma i al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya a Terrassa, es conserven les poques restes del llegat de Fructuós Gelabert.

      La seva filmografia és extensíssima, encara que malhauradament en queden molt poques mostres.